En el nostre territori les poblacions se situen sempre al costat de punts d’aigua aprofitats per a proveir-se i per a regar, sent l’horta l’espai més productiu i que més aliments oferia; fins al punt que la seua superfície determina la grandària de la població. Per a això existia una xarxa de basses on acumular els escassos cabals, distribuïts a conveniència per una xarxa de séquies, una obra d’enginyeria que es desenvolupa sobretot en període islàmic i nosaltres heretem. Els camps es treballen amb cura, complementant amb fertilitzants d’animals de corral. Hui és un patrimoni natural i històric, entés com a jardí urbà que s’ha de fomentar tant per la qualitat visual com per oferir productes locals de proximitat.