Entorn Cultural
Casa de la Senyoria
y Torre de Pardines
Aquest conjunt monumental va ser declarat Bé d’Interés Cultural en 2001. Consta de dos elements, la Casa Pairal dels comtes d’Olocau i la Torre de Pardines.
La Torre de Pardines data del segle XIII, formava part del sistema de vigilància i defensa Castillo d’al-Uqab i defensava una xicoteta alqueria islàmica els habitants de la qual mantenien.
És en el segle XIV quan tenim les primeres referències de la construcció d’una casa al voltant de la torre per part de la família Vilaragut, utilitzant la torre com a part de la nova casa del senyor. Després d’aquesta remodelació es va convertir en centre administratiu de la baronia d’Olocau en substitució del Castell del Real, que va perdent la seua funció vertebradora del señorio.
MÉS INFORMACIÓ
Horari: dimecres a diumenge de 8.00 a 15.00 h i dissabte de 17.00 a 19.30 h, amb accés gratuït.
A partir del segle XVII la baronia passarà a ser un comtat ja que se li atorga el títol de comte a Alonso de Vilaragut i marró de la Casta, pels serveis prestats al rei Felip IV. Però serà la família Fenollet la que construïsca la casa actual per la deterioració de l’antiga a conseqüència dels grades terratrémols del segle XVIII, que destruiran part d’aquesta casa i la Torre de Pardines.
L’any 1796 finalitza la construcció de la nova casa pairal, sent comtes d’Olocau Didác de Fenollet i Sinforosa Crespí de *Valldaura. Es va convertir en el nou centre de control de les seues terres i el lloc on passar temporades de descans. L’any 1805 la comtessa realitza importants remodelacions que deixen la casa com és en l’actualitat. Entre elles destaca la construcció de l’almàssera i el celler amb una espectacular volta paredada.
Hui pertany al municipi i ha sigut restaurada per a fer-la visitable, albergant Tourist info, celler, almàssera, estades dels comtes, la Col·lecció Museogràfica de Puntal dels Llops i sala d’exposicions temporals.
El comtat passarà de la família Crespí de Valldaura als Zaforteza de Mussoles, de Palma. Aquests últims vendran la casa en 1959 als descendents de l’últim apoderat, Lluis Romero i Agustí, llauradors que portaven el cultiu de les terres del domini directe dels comtes.
En 1998 l’Ajuntament d’Olocau compra tot el conjunt i des de llavors s’han realitzat obres de rehabilitació. L’última d’elles ha sigut l’excavació i rehabilitació de la Torre de Pardines i de l’antic depòsit d’aigua de la població construït l’any 1900 i convertit ara en una sala d’exposicions temporals.
